Pintar és per mi un estat d’ànim, és la creativitat en estat pur i dintre d’aquesta creativitat el temps adquireix un altre dimensió, pintant puc aturar el temps. No se sap per què, però del no res surt quelcom destinat a l’observador. Els camins de la creativitat són diversos i es poden mostrar de diverses formes, en la pintura en podem veure un exemple.
Pintar és alegria, espontaneïtat i color. És precisament el color, el que m’ajuda a transmetre l’alegria de viure i l’optimisme del que vull impregnar les meves pintures. En qualsevol cas, no puc deslligar el color de la meva obra.
Pinto pallassos perquè considero que és la professió més difícil del món. Fer riure en temps real, els pallassos únicament tenen el present com a eina per alegrar-nos i ensenyar-nos als espectadors, allò que saben fer. Es mostren tal com son, igual que els pintors. “Uns, es pinten per actuar i els altres, actuen pintant”. En el fons, no som tant diferents.
